Sant Joan, foc i aigua, una festa pagana cristianitzada
Segons la veu popular, Sant Joan va néixer al bell punt de les dotze de la nit, a la mateixa hora que Jesús, i just mig any abans que ell. D’ací que sigui aquesta hora la que concentra tot el sentit meravellós, mític i fetiller d’aquesta diada.
L’Evangeli de Sant Lluc ens explica que el pare de Joan Baptista, el sacerdot Zacaries, havia perdut la veu per haver dubtat que la seva muller Isabel estigués embarassada. Però quan va néixer el nen, tal i com li havia predit l’arcàngel Gabriel, l’afonia li va desaparèixer en un tres i no res. Boig d’alegria, Zacaries va encendre fogueres arreu per anunciar a parents i amics la notícia. Quan, segles després, es cristianitza aquesta festa, la nit del 23 al 24 de juny es converteix en una nit santa i sagrada, sense perdre, però, la seva aurèola màgica, i conservant els dos elements pagans: el foc i l’aigua. El foc, simbolitzat en les fogueres de Zacaries, i l’aigua que, com indica el mateix nom del sant (Joan Baptista), purificarà les ànimes.
Cartell
Portada llibre fogueres
